Sens dubte, els orins i excrements de gos a la via pública són un problema de convivència que afecta el dia a dia de molts veïns i veïnes de Viladecans. Ningú no pot negar que es tracta d’un acte incívic que embruta l’espai públic, deteriora elements urbans i genera molèsties innecessàries.
Fa poques setmanes, l’Ajuntament de Viladecans va posar en marxa una campanya de conscienciació per combatre aquesta problemàtica. És positiu que el govern municipal actuï davant d’un problema real, però la campanya, tal com s’ha plantejat, sembla centrada sobretot en recordar sancions i en subratllar el cost econòmic que assumeix l’Ajuntament pels desperfectes causats. I això, tot i ser cert, és només una part del problema.
Quan parlem de civisme, també hem de parlar de responsabilitat pública. No n’hi ha prou amb apel·lar al comportament exemplar dels propietaris d’animals si l’Ajuntament no posa al seu abast eines, espais i una planificació adequada per facilitar aquest comportament cívic. Governar no és només sancionar qui incompleix; també és crear les condicions perquè la majoria pugui complir.
Viladecans continua regint-se per una ordenança municipal de tinença d’animals que data de 2008. És una norma que ja té gairebé vint anys i que, sens dubte, necessita una revisió profunda per adaptar-se a la realitat actual de la ciutat, al nombre d’animals de companyia i als nous reptes de convivència urbana.
Tant l’ordenança com la normativa catalana estableixen l’obligació de censar i identificar els animals de companyia. Algunes fonts estadistiques recents indiquen que es registren de mitja a Catalunya el doble d’animals de companyia que de nounats i que aproximadament hi ha 1,1 gossos per cada menor de 14 anys.
A Viladecans hi han censats actualment nomes 6000 animals, i en canvi hi han uns 12000 menors. Tot fa pensar doncs que el nomre real d’animals existents es molt superior al del cens.
Aquest punt és clau. Sense un cens actualitzat i fiable, és molt difícil fer pedagogia, planificar serveis, exigir responsabilitats i actuar contra les conductes incíviques reiterades. Malauradament, tot fa pensar que una part molt important dels animals del municipi no estan censats, i que les sancions previstes per aquest incompliment rarament s’acaben fent efectives.
Les causes poden ser diverses: desconeixement, tràmits poc àgils o desconfiança envers l’administració. Precisament per això, l’Ajuntament hauria de facilitar molt més aquest procés, simplificar-lo i incentivar-lo. Un bon cens no és només una exigència administrativa; és una eina bàsica per millorar la convivència, planificar recursos i prevenir l’abandonament.
La campanya actual, però, no entra en aquesta dimensió de fons. Es limita principalment a advertir de multes, sense acompanyar aquest missatge d’una proposta més àmplia de pedagogia, prevenció i millora d’infraestructures. I aquesta és, precisament, la seva principal feblesa.
Segons les dades municipals, Viladecans disposa de vuit zones d’esbarjo per a gossos. El problema no és només el nombre, sinó també la seva distribució desigual i la seva insuficiència en relació amb la dimensió urbana del municipi i amb el volum real d’animals de companyia que hi ha a la ciutat. En molts barris, aquests espais queden massa lluny de les llars i això fa difícil que siguin una solució pràctica en el dia a dia.
Això no justifica, en cap cas, que un propietari no reculli els excrements del seu animal. Aquesta responsabilitat és intransferible i s’ha d’exigir sempre. Però sí que posa de manifest una realitat que no es pot ignorar: si volem reduir els comportaments incívics, hem de combinar exigència amb planificació, proximitat i recursos.
No podem pretendre resoldre un problema complex només amb cartells i sancions. Una bona política pública ha de tenir més recorregut. Ha de combinar pedagogia, inspecció, actualització normativa, facilitats administratives i una xarxa suficient d’espais habilitats perquè els propietaris responsables puguin actuar correctament sense haver de recórrer llargues distàncies.
Des de Junts Viladecans defensem una política seriosa de convivència que no demonitzi els animals ni tampoc criminalitzi indiscriminadament tots els propietaris. Cal assenyalar les conductes incíviques, no pas la tinença responsable d’animals de companyia, que forma part de la vida quotidiana de moltes famílies del nostre municipi.
Per això proposem una resposta més completa i més útil:
- Actualitzar l’ordenança municipal de tinença d’animals per adaptar-la a la realitat actual.
- Ampliar i redistribuir els espais d’esbarjo perquè siguin realment accessibles des de tots els barris.
- Facilitar i incentivar el cens i la identificació dels animals, simplificant tràmits i millorant la informació.
- Reforçar les inspeccions per augmentar el compliment de la normativa i identificar els propietaris reincidents.
- Reservar les sancions més severes per als casos d’incompliment reiterat i injustificat.
En definitiva, la convivència s’ha de defensar amb fermesa, però també amb sentit comú. Les multes poden ser necessàries, però només són legítimes i eficaces quan van acompanyades d’una política pública coherent, equilibrada i ben planificada.
Viladecans necessita més civisme, sí, però també necessita un Ajuntament que, a més d’exigir, sàpiga facilitar.
